viernes, 23 de diciembre de 2011

Crits a la mar


Se levanta de la cama, se encaja el batín de invierno, se calza sus zapatillas de estar por casa y acelera su cuerpo por el pasadizo que lleva a la terraza. En el umbral, un tocadiscos de los años 50; en el tocadiscos, un vinilo. Echa la vista al horizonte y tan solo ve tonos azulados, ni una nube, tan despejado; ni un soplo de aire, todo tan calmo... Las olas, el choque contra las rocas más abajo de la terraza. El umbral, el tocadiscos, el vinilo, el brazo fonocaptor, la colisión entre el vinilo y este último, la reproducción:



"...en la terra humida escric,
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit...

...com et puc estimar,
si de mi estàs tant lluny,
servint-li he acabat
boig per tu...

...sé molt bé que des d'aquest bar
jo no poc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum,
me la beuré,
servint-li he acabat
boig per tu...

quan no siguis al matí
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui

em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu..."
Sau~Boig per tu

No hay comentarios: